Garbell o tamís

El garbell o tamís és un utensili generalment amb forma de cércol, d’uns 80 cm de diàmetre, el qual subjecta una superfície plana foradada. S’utilitza per a separar elements d’una mescla heterogènia o per a llevar impureses d’un producte. En general, podem dir que és una eina per a triar productes de desigual grandària.

Les tasques més habituals per a la utilització del garbell al nostre entorn eren les llavors agrícoles, sent els garbells per a aquestes activitats de forma redona. També eren utilitzats en la construcció, sent en aquest cas els garbells de forma quadrada i de dimensions més xicotetes.

La seua superfície ve determinada segons les tasques o productes a netejar. De tela molt fina i tapida, «sedàs» per a la farina, tela metàl·lica per a l’arena i grava, juncs per a xufa o cacau, de pell per a gra com fesols, cigrons o dacsa.

La separació sol fer-se de forma mecànica, generalment posant una quantitat de producte dalt del garbell i movent-lo per a separar la part fina, que aconsegueix passar a través de la superfície, i quedant-se dalt les partícules més voluminoses.

Alguns tipus de garbell:

Sedàs, garbell per a farina

Aquest garbell és anomenat sedàs, i evidentment és d’una tela molt fina; el sedàs es sacseja per damunt de la cernedora, deixant que la farina caiga en algú llibrell per a la posterior manipulació.

Garbell de pell

El garbell de pell consistia en un cércol de fusta amb una base de pell perforada adequadament per a tamisar els productes de gra. Segons la grandària del gra a tractar, fesols, cigrons, arròs, etc., els forats del tamís eren més clars o més espessos.

Garbell per a l’era, «erer»

El garbell per a l’era és conegut localment com a «erer». Estava configurat per una base de juncs separats entre ells i enllaçats amb fil d’aram i acoblats a un cercle d’espart. Era utilitzat per a netejar de terra, pedretes o palla els productes de gra.

A les llavors agrícoles eren utilitzats a les eres d’assecar per a triar els productes picats abans: fesols, cigrons, cacau de les tavelles o mates.

La pràctica utilitzada a l’era consistia normalment a «tirar a racó», feina que consistia a tirar el producte (normalment de gra: fesols, cigrons i cacau) ja desgranat contra l’aire, i d’aquesta manera separar els elements més volàtils, que eren frenats per la força de l’aire, i els més pesats, que eren desplaçats i queien més allunyats.

Per exemple, en el cas del cacau, les capelles es tiraven de cara a l’aire, amb la finalitat de què la palla, els grans i les capelles fallades es quedaren a diverses distàncies seguint el camí recorregut per l'aire. Es produïa d'aquesta manera una selecció basada en la qualitat, ja que els grans bons i les capelles bones es distanciaven un poc més pel seu pes, quedant-se més prop la palla i els grans fallats, realitzant d’aquesta manera el que sempre s’ha dit: «separar el gra de la palla».

Garbell de tela metàl·lica

Aquest garbell el podem trobar amb diverses formes (circular, rectangular, quadrat). La superfície és una tela metàl·lica foradada. Segons la depuració del producte que es pretén fer, podem trobar garbells amb diverses mides de forat.

És utilitzat, per exemple, en la construcció. Un ús típic és la neteja de l’arena, separant-li les pedretes i altres impureses. El fet que s’utilitze tela metàl·lica és perquè el producte a tractar, l’arena, és prou agressiu, i fer la tela d’altres materials ràpidament erosionaria la superfície.