Una part tan important del terme de Picassent com és el paisatge agrícola, ha esdevingut per la iniciativa de la gent llauradora en buscar rendibilitat a la terra, activitat que ha anat creixent durant molts anys mitjançant el treball dia a dia, i com no, per les inversions econòmiques dels mateixos llauradors de Picassent. Aquesta transformació productiva ha sigut dissenyada lentament i durant el transcurs de molt de temps, ha estat condicionada per moltes peculiaritats, en primer lloc la climatologia mediterrània, qüestió que obri una primera oportunitat a la iniciativa agrícola, també la pluviositat, ha introduït variables a tindre en compte, degut que la irregularitat temporal de pluges de la tardor, junt amb la sequedat dels mesos d’estiu, ha anat ensenyant a les generacions de llauradors les necessitats i riscos a salvar per a tirar endavant els productes del camp; una altra peculiaritat ha sigut la disponibilitat dels recursos hídrics necessaris per al regadiu dels camps, tot i després per a tindre resultats condicionats pels mercats.

Passant els anys, han anat configurant-se els diferents sistemes d’aprofitament hidràulics, adaptant-se a les necessitats de captació i repartiment de l’aigua. De les primeres infraestructures, com els aljubs, la Séquia de Les Fonts, el pou dels Garroferars, la Séquia Reial del Xúquer, es va passar a les sénies i pous de motor per a elevar les aigües subterrànies, infraestructures que posteriorment han estat absorbides pel Canal Xúquer-Túria. Totes aquestes infraestructures i construccions han acabat contribuint a configurar el paisatge verd del terme de Picassent.