Nou Pont del Devadillo (1961)

El pont per a creuar el barranc conegut com del Devadillo, va ser una de les obres més significatives de la Germanor de llauradors i ramaders en els seus anys d’activitat. Aquesta partida del terme, coneguda com a Devadillo, està ubicada geogràficament entre les conegudes com el Pla, el Mas, Millerola, la Font de L’Omet i l’Aigua salada. Durant els anys d’expansió de cultiu de cítrics va ser una partida molt interessant, perforant-se motors d’extracció com el de La Vallivana (del Devadillo) i Sant Cristòfor (del Devadillo), els quals l’abastiren d’aigua per a regadiu. Aquesta expansió requeria una inversió en accessos que facilitaren el transport dels nous productes, però el terme de Picassent és terme de barrancs, i l’accés havia d’evitar l’encreuament del barranc de Millerola.

Un primer pont va començar a construir-se l’any 1950, ubicant-se al punt conegut com els tres barrancs, nom esdevingut per ser el punt on es dona la confluència dels tres barrancs (Millerola, Don Fèlix, i Cova Fumada) que conformen el barranc de Picassent. L’obra va ser finançada per la Germanor de llauradors i ramaders, amb ajudes del Ministeri d’Obres Públiques (40.000 pessetes), i va ser obert l’any 1951. Uns anys després, la riuada del 14 d’octubre de 1957, el va enderrocar totalment. Per a solucionar el problema, la Germanor va realitzar un nou esforç. Aquesta vegada amb ajudes de la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones, va tornar a finançar la construcció d’altre pont, però aquest va ser posicionat en un lloc més allunyat del punt anterior (els tres barrancs). La construcció del pont va ser acompanyada del traçat d’un altre camí d’accés cap a la partida del Devadillo, que discorria al voltant de la Creueta. El nou pont, amb un cost d’1.762.555 pessetes, va ser inaugurat el 10 de juliol de l’any 1961, al mateix moment que altres obres importants que foren dutes a terme al poble.

Per a ampliar la informació:

Lerma Serra, Amadeo (1952), Actividad progresiva (pàg. 16), Llibre de festes patronals.

Agustí Zurriaga, Francisco (1960), Síntesis de la vida local (pàg. 43), Llibre de festes patronals.