Com és evident, els senyors posseïdors del lloc de Picassent tenien els seus negocis (almàsseres, forns, ramats, el molí de blat, terrenys de conreu i de secà, etc.). Des del 1250 amb 250 persones que es calcula habitarien les 48-50 cases del lloc, fins a l’actualitat, les evolucions urbanístiques han anat obrint nous carrers. Ja en 1420 hi havia un taverner-tender (Johan Perez, alias: Blasco), en 1504 un hostaler (Jeroni Llópis), una carnisseria i bovalar, un forn de coure pa, un molí fariner, almàsseres i trulls i cellers. En 1521, a causa de l’assalt dels agermanats, el poble fou abandonat; en 1609 va sofrir l’expulsió dels moriscs, i encara que va minvar el nre. de veïns, el poble es va refer i consolidar i és en el 1738, amb l’inici de les obres de l’ermita dedicada a la Vallivana, l’inici també d’un període de creixement del poble.

Els pobles són vius i a mesura que els anys van avançant, van variant les seues característiques urbanes, uns carrers van creixent en veïns i negocis, altres van minvant, per tant, la vida residencial en els habitatges, les activitats veïnals, lúdiques o comercials o d’oci, van desplaçant-se als llocs més convenients, abandonant o consolidant el sentit dels nous carrers o noves places. Amb aquests moviments, s’originen dues llargues etapes en la vida quotidiana dels veïns, etapes que a poc a poc van determinant el declivi o la pujança de tota mena d’activitats, és a dir, van reconfigurant el poble.

A Picassent, en anar creixent el poble, els carrers coneguts actualment, com del Mig, dels Furs, plaça de l’Abadia, plaça del Pilar, Campanar, la Séquia, etc., anaren consolidant l’habitabilitat i determinant i configurant els inicis i futur del poble, amb magatzems al carrer de la Séquia, estables per a bestiar d’ovelles i vaqueries, forns al voltant del castell (forn de l’Abadia, forn del Rincó, forn de Lerma), hortes noves en terrenys de conreu cap al Realón i Silla, etc.

Iniciem una col·lecció que denominem COMERÇOS DESAPAREGUTS amb la finalitat de deixar un senzill record d’aquelles activitats comercials que han estat donant vida al poble i acompanyant als nostres avantpassats en la vida quotidiana de Picassent. No n’hi ha una única raó per a explicar la seua desaparició, però de segur que algunes causes que han influït són: locals xicotets que no podien oferir tota la varietat de productes que demana la clientela, assumir despeses de lloguer en continu ascens si el local no es té en propietat, impossibilitat de competir en preus amb les grans superfícies i internet, i altra no menys important, i que també afecta a altres sectors tradicionals com l’agricultura, la falta de relleu generacional, bé pel sacrifici personal que exigeix mantindre aquests negocis, o perquè les següents generacions tenen les seues pròpies inquietuds i no continuen amb el camí dels seus avantpassats.

Les fitxes constaran únicament del nom, una breu descripció i, d’aquell que es puga obtenir, alguna foto.