Merceria Mercé

Una merceria era, i és, un tipus de comerç on la gent podia trobar tot allò que era habitual per a confeccionar, arreglar o apedaçar les peces de roba, com per exemple: fils, llanes, agulles, didals, cintes de passamaneria, botons, clecs, cremalleres, etc. En resum, tot el que feia falta per a cosir o remenar, normalment en casa, les peces de vestir, ja foren pantalons o camises, o per a confeccionar jerseis de llana. Era una activitat més de la vida quotidiana realitzada aleshores per les dones que, quan l’oratge ho permetia, es feia al carrer a la porta d’alguna casa del veïnat, la qual cosa permetia compartir o ensenyar alguns dels ardits de la feina, establint un fort teixit social col·laboratiu mentre es xarrava, cantaven cançons locals, resaven rosaris, escoltaven novel·les en alguna ràdio… la realitat era, a més d’aprofitar una de les feines quotidianes necessàries, compartir el temps amb el veïnat.

Aquella activitat que la modernitat, o tal vegada l’economia, ha anat apartant dels menesters corrents i diaris, s’ensenyava en acadèmies de tall i confecció, en tallers de costura o en els rogles de veïns, llocs d’on sortien després modistes o sastres. És una activitat relegada dels costums i aprenentatges tradicionals i substituïda per altres tipus de comerços més adequats a les noves possibilitats que els temps han anat imposant.

Mercedes López Carrascosa va obrir en gener de 1959 la tenda de merceria que va rotular en la façana amb el nom de «Mercería viuda de Ricardo Gastaldo» motivat per la situació familiar donada en haver faltat el seu marit en el 1958. Aquesta denominació la va fer coneguda per la gent del poble com «la tenda de la viuda» estant ubicada en el carrer de Gómez Ferrer cantó amb el carrer de l’arxiduc Carles. És a dir, que en 2026 fa ja 67 anys del seu inici comercial.

Posteriorment, amb la tenda ja consolidada, va fer-se càrrec la seua filla major Mercedes Gastaldo López, amb el nom de «Merceria Mercé», ampliant els articles habituals amb la incorporació de roba per a xiquets i xiquetes, paqueteria i calces, fins al 31 de desembre del 2014 en què va ser tancada definitivament com a negoci de merceria.  Actualment, una tercera generació familiar s’ha fet càrrec d’aquell local obert en 1959 per a continuar una nova activitat comercial totalment diferent.

Podem esmentar algunes curiositats al voltant d’aquest establiment:

• Encara es conserva gravat en els vidres de la porta d’entrada l’any de la inauguració de la merceria, 1959.
• La caixonera que es pot veure a la galeria de fotos va ser comprada als propietaris d’altre establiment que va tancar molts anys arrere, “Ultramarins Amadeo Lerma”.
• En la galeria de fotos es pot veure la façana de la tenda en diferents anys, quan encara estava activa, gràcies a l’històric que conserva Google Street View.
• Disposem a l’espai virtual un exemple de com es folrava a les merceries un botó al gust del client, el qual podia elegir tant la forma i mida del botó com la tela. Polsa ací per accedir a la fitxa.