Privilegi atorgat al senyor de Picassent Pere Boïl el 1364

Privilegi a Pere Boïl, IX senyor de Picassent. _(*)

Pere Boïl obtingué el dia 22 d’octubre de 1364 la plena jurisdicció criminal sobre els moros de la seua senyoria de Picassent, amb plena facultat per jutjar els delinqüents moros fins a condemnarlos a pena de mort, encara que l’execució sols podria ésser realitzada pel batle general de València.

Pere Boïl fou IX senyor de Picassent, fill de Ramón Boïl, VIII senyor, a la mort del seu pare en 1350, va heretar, junt a la seua mare, Berengària del Castellà, el senyoriu de Picassent. Com a nous senyors de Picassent, hagueren de fer front immediatament als deutes que deixà el pare, per atendre als quals hagueren de fer venda de censals sobre els béns de l’aljama de Picassent.

Sent adolescent encara, havia marxat amb son pare en l’armada que envià Pere IV a Sardenya, on caigué malalt greument, de tal manera que el rei es decidí a llicenciar-lo, tornant Pere Boïl a València, es curà ràpidament i va decidir tornar una altra vegada a Sardenya motu proprio, cosa que fou considerada pel rei Pere IV com de gran mèrit, perquè les seues forces ajudaren granment l’expedició quan els desastres i malalties havien delmat l’exercit (1347).

Tornat a València altra vegada, Pere Boïl intervingué en legacions reials que es trameteren per Pere IV a diferents reis musulmans. Els diversos serveis a la Corona feren moure el rei a concedir al senyor de Picassent, i als veïns del seu Lloc, un privilegi especial datat el 30 de maig de 1354, pel qual s’atorga carta d’enfranquiment de tot tipus d’imposicions reials als pobladors de Picassent, mentre la senyoria restàs propietat de la Casa de Boïl.

Malgrat els importants avantatges obtinguts del rei Pere IV i del seu il·lustre senyor, els pobladors de Picassent no devien estar molt conformes amb el règim senyorial imperant, que segons pareix era considerat extremadament opressiu per als vassalls islàmics especialment. Per això, com a conseqüència de la Guerra dels Dos Peres iniciada en 1356 (entre Pere I el Cruel de Castella i Pere IV d’Aragó), els moros de Picassent es sumaren a la sedició moguda en nombroses aljames valencianes per un cert moro dit Cilim, el qual amb promeses de millora de les condicions de vida, féu que, com altres moros del regne, se’n passassen al bàndol castellà quan Pere el Cruel envaí les terres valencianes. Conegut el fet pel senyor de Picassent … (per a continuar amb l’ampliació del tema) _(*)

(*) Resum del treball de Manuel Vt. Febrer Romaguera: Picassent Medieval, publicat en el llibre: “Terra, població, economia i propietat sobre la història i la geografia de Picassent”. Edició de l’Ajuntament de Picassent, Col·lecció Al-Baqassani, d’estudis Picassentins. (1988). pgs. 85 i ss.

A.R.V. Reial, núm. 295, fols. 517 v.º i ss.  (Manuel Vt. Febrer Romaguera. “Picassent Medieval” -Terra, població, economia i propietat, sobre la història i la geografia de Picassent) – Ajuntament de Picassent (Col·lecció Al-Baqassani d’estudis picassentins)