Cova dels Moneders

Aquesta cavitat subterrània d’uns 25 metres de llargària i d’entre 2 i 3 d’alçada, a la qual s’accedeix per un forat d’uns 2 metres de desnivell, esta ubicada a la serra de Picassent, és certament un paratge singular on no fa massa anys encara es podia observar algun ratpenat. El seu origen es degut a les composicions químiques del rocam calcari predominant a la Serra, el qual permet la dissolució lenta de la roca al ser atacat el carbonat càlcic que la compon per l’àcid carbònic de l’aigua de pluja, segons detalla Joaquim Quiles Aguado¹.

També R. Ramón Lluch, en el seu treball: Aproximació a la geologia de Picassent², situa geològicament la conformació inicial d’este tipus de cavitats en el període Cretàcic (fa 100 milions d’anys), degut a les fissures del terreny i al procés de dissolució de la calcària per la pluja de l’aigua.

El seu nom podria estar lligat a l’activitat il·legal consistent en l’encunyació de moneda falsa. Una vegada s’havia fos el metall per a poder-lo retallar i fer les monedes redones faltava encara donar-li l’aspecte realista plasmant al seu anvers i revers els trets de la moneda que es pretenia falsificar. Això s’aconseguia colpejant amb maces sobre cada cara de la moneda un anvers i un revers metàl·lics que feien el paper de “negatius” per a que la moneda quedara correctament caracteritzada. Com aquesta activitat feia molt de soroll, sovint s’elegien llocs solitaris i allunyats de les poblacions, sent freqüent l’ús de coves.

Com a informació addicional, aquesta cova està situada en una parcel·la propietat de l’associació de Drets Senyorials Redimits de Picassent.

Per a ampliar la informació:

Graullera Sanz, Vicente (1996). Un delito de lesa magestad: la falsificación de moneda en la Valencia foral (pàg. 221-244), En Estudios en homenaje a la profesora Teresa Puente, Departament de dret civil, Universitat de València