Pont de l’Omet

La Font de l’Omet era des de feia anys un paratge molt visitat gràcies a la font d’aigua que brollava de manera natural, igual que altres fonts que brollaven al llarg del mateix barranc (font la Mata, font de la Marquesa). Al voltant del paratge obert i natural de fonts i barrancs en plena natura, i prop de les muntanyes, s’havien instal·lat habitatges particulars i alguns negocis d’allotjaments, trobant-se referències de publicitat dels allotjaments en premsa històrica ja durant l’any 1904. També per la ubicació, a una distància prudencial de la capital, va ser punt habitual de referència per a organitzar excursions de ciclistes i passejants que acudien a visitar la Font de l’Omet. L’afluència de visitants en qualsevol mitjà: bicicletes, tren, carros, cotxes o caminant, va requerir que l’accés fora adequat i que l’ajuntament procurara pel seu manteniment.

El camí des de Picassent a la Font de l’Omet eixia pel sud del nucli urbà, baixava al llit del barranc pel camí que actualment encara es manté, i que permet accedir al Clot de la Gramassada, deixant a l’esquerra la nova carretera enquitranada a l’altura del magatzem de la cooperativa «Coopic», transcorrent el camí pel marge esquerre del barranc fins a arribar a la mateixa font pel mateix barranc.

Salían por la calle de la «Séquia», hasta la primera curva de la carretera actual, que entonces era un camino agrícola, estrecho y de tierra y allí donde ahora estan los contenedores de reciclaje, después del bar del «Sequer» está el camino, por detrás de donde vendían leña, que bajaba hacia el barranco que cruzaba, hasta llegar al «Clot de la Gramasá» y por una empinada cuesta, llegabas a la Font de L’Omet. Luego ya hicieron el puente y la carretera que sigue por delante de la Cooperativa.¹

Ja en l’any 1947, segons consta en acta de l’ajuntament del dia 2 d’abril, s’autoritza a la presidència de l’ajuntament al nomenament d’arquitecte o enginyer de camins per a portar a cap l’estudi i formació de projecte per a realitzar la rectificació i ampliació del camí local que partint del poble comunicava la barriada de l’Omet fins a la masia del Devadillo passant per la del Carme amb un enllaç fins a la carretera de Silla a Alboraig, tot i amb la finalitat de resoldre en part l’atur obrer local.²

Aquesta via de comunicació existent a la Font de l’Omet no era fàcil de conservar en bon estat degut a les contínues pluges i enfangaments i la demanda popular per a facilitar l’accés a la font era constant fins i tot en reclamacions publicades en premsa³. En sessió de l’ajuntament del 15 de febrer de 1951, s’autoritza al Sr. alcalde, Pascual Chanzá Tarazona, a què:

Solicite a la Diputación Provincial el estudio y redacción del proyecto de construcción de un camino provincial que una la capitalidad del Ayuntamiento de Picassent poblado con la barriada denominada Font de l’Omet para sacarla de su aislamiento.⁴

El dia 16 de març de 1952 el govern municipal queda assabentat i dona l’absoluta conformitat i satisfacció per la pressa en consideració per part de l’Excma. Diputació Provincial del projecte redactat per l’enginyer Sr. Pastor, relatiu al Camino vecinal de Picassent a la barriada de la Font de L’Omet, amb un pressupost d’execució que suma 706.257,31 ptes, de les quals correspondrien abonar per la Diputació provincial 524.231,87 i a l’ajuntament 182.025,44 ptes.

El dia 24 d’octubre de 1952, el diari LEVANTE publica una nota referida a diverses obres de Picassent, titulada: “SE INICIAN LAS OBRAS DEL ALCANTARILLADO”. Entre altres, apareix una referència a la carretera i pont conegut com el de l’Omet que diu:

Afortunadamente han dado comienzo las obras del alcantarillado y la tan anhelada carretera y puente de Picassent a Omet.

Para la carretera y puente de Picassent a Omet, se ha conseguido de la Diputación Provincial una consignación de 524.231,87 pesetas.

La nova carretera, amb bona amplària i enquitranada, va ser inaugurada el dia 9 de juliol de 1954, facilitant l’accés a la font. Aprofitant la seua obertura, es va construir un pont que travessava el barranc de Picassent, facilitant l’accés a les partides del sud del terme.

Malauradament, la dana del 29 d’octubre de 2024, setanta anys i tres mesos després de la seua obertura al trànsit, el va derrocar.

El 26 de febrer de 2026 es va obrir al trànsit el nou pont. Destaquen les següents millores:

• S’han instal·lat deu bigues de formigó de 11,75 metres de longitud i huit tones de pes, que constitueixen la base del tauler i garanteixen la seguretat estructural i la durabilitat de la infraestructura per a les pròximes dècades.
• Des del punt de vista tècnic, el pont incrementa la seua capacitat hidràulica i presenta una major resiliència enfront de fenòmens climàtics extrems gràcies a l’execució de fonamentacions més profundes.
• L’ample total ha passat de cinc a 6,8 metres, adaptant-se a les necessitats actuals de trànsit.
• S’han realitzat fonamentacions profundes amb pilotes que, en el seu conjunt, acumulen una longitud subterrània de 1,2 quilòmetres.

Malauradament, malgrat que en la informació emesa per la GVA (vegeu l’enllaç en la bibliografia) es menciona que s’incorpora un nou pas per a vianants, la realitat és que el pont, el dia de hui, no té marcat ni delimitat cap espai per a les persones, suposant un empitjorament de les condicions per als vianants, donat que l’antic pont sí que tenia dues voreres, una a cada costat de la construcció.

Per a ampliar la informació:

Lerma Serra, Amadeo, (Cronista oficial de Picassent) (1988). Picassent 40 años de historia, Ayuntamiento de Picassent.