Un veí, que encara que nascut a València, escampa el nom de Picassent pel món, el cultural i el físic. El nom de la seua companyia de teatre -L’Om Imprebís- té el seu origen en la Falla L’Om de Picassent, nom que li acompanya des dels anys 80, i del qual no vol renunciar pels emotius records del poble, dels seus inicis teatrals i del vell arbre caigut en la seua soledat aquella vesprada-nit del 4 d’octubre de 1978. Arbre que ha sigut i, és, un símbol per als veïns de Picassent.
La seua vida al poble va estar vinculada també a la revista RAONS del CLUB CULTURAL PICASSENT, en la que aportava opinions i comentaris sobre el teatre a Picassent en la secció El Racó del Teatre.
Amb la seua companyia, L’Om Imprebís, nascuda a Picassent a principis dels anys 80, ha combinat la creació de grans textos de la dramatúrgia universal com ara “Galileo” de Bertolt Brecht, “Calígula” d’Albert Camus o “Vania” d’Anton Chéjov, amb clàssics espanyols com “Quijote” o “Don Juan” i també la presentació d’autors contemporanis internacionals -Wajdi Mouawad, Kay Adshead o B. M. Koltés- I nacionals – Juan Mayorga, Laila Ripoll, Alfonso Plou o Mafalda Bellido-.
En 1994 va estrenar “Imprebís”, espectacle pioner en el teatre d’improvisació a Espanya i que s’ha presentat en 18 països destacant espais com el Teatre Nacional Cervantes de Buenos Aires, el Festival Internacional de l’Havana, el Festival Internacional de Versalles o el Festival de Teatre Centreamericà a El Salvador, on va obtindre el Gran Premi del Públic. A partir d’aquesta experiencia, han desenvolupat una tècnica pròpia d’escriptura sobre l’escenari amb obres com “La Crazy Class”, “Heredarás la lluvia” i “Hoy no estrenamos”.
També ha dirigit per a institucions com el Centre Dramàtic Nacional: “Transición”, millor espectacle de l’any 2012 per a “El Cultural” o “Aquil·les i Pentesilea” en 2016; Teatres de la Generalitat Valenciana: “Don Juan”, premi del Teatre Rojas de Toledo 2009 a la millor direcció; o el Teatre Nacional de la Zarzuela: “La boda y el baile de Luis Alonso”, en 2006, obra amb la qual s’inicia en el teatre líric i musical, tasca proseguida amb òperes de Puccini per a Armonia Producciones i el Palacio de Festivales de Santander.
A més dels premis citats, ha rebut en dues ocasions el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor direcció per “Galileo” de Brecht (2000) i “La teua mà en la meua” de Chéjov (2022); Personatge de l’Any de la Fundació Carolina Torres per la direcció de “Quijote” (2004) a més de ser finalista per tres anys consecutius del Premi Valle Inclán de Teatre per les seues posades en escena de “Transició” (2012), “Decamerón negre” (2013) i “Un obús en el cor” (2014). Igualment ha rebut la medalla d’honor de l’Associació de Directors d’Escena d’Espanya pels seus 25 anys de trajectòria en la mateixa i la del Centre d’Investigacions Teatrals (CELCIT) per la seua contribució a la promoció del teatre a Llatinoamèrica amb temporades i creacions al Perú, Paraguai, l’Uruguai, Cuba, Veneçuela, Colòmbia, l’Argentina, Bolívia, El Salvador, Mèxic, entre altres països i, a Picassent, va ser distingit amb el Premi Cultural de l’Associació d’amics de Cristòfor Aguado l’any 2011.
És membre fundador de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya, va pertànyer al Consell de Teatre del Ministeri de Cultura des de 1993 a 1996, al Consell Territorial de SGAE des de 2014 a 2020 i, des de 2019 a l’actualitat, al Consell Consultiu de l’Associació de Directors d’Escena.
El 10 de gener de 2026, L’Om Imprebís actuà en la Casa de Cultura de Picassent amb l’obra “Hoy no estrenamos”.
Per a ampliar la informació:
L´OM-IMPREBÍS – El director Santiago Sánchez (www.imprebis.com)
Salvador Soria (2011), Santiago Sánchez, un picassentí universal (pàg. 23-28), Llibre de festes patronals.