L’Om històric de Picassent

Picassent té uns quants elements que, cadascú d’ells, li confereixen una distinció gràfica característica. Podem fer una llista en la qual incloem la torre i masia d’Espioca, la cova i l’avenc de l’Àguila, la cova Fumada i la dels Moneders, l’ermita de la Vallivana, l’església de Sant Cristòfor, els ponts d’entrada al poble, de la font de l’Omet i del mas del Sabater, les masies de Millerola, del Carmen i del Devadillo, els clots de la Gramassà i de les tortugues, etc., etc. De segur que ens deixarem altres llocs també interessants que hi ha a Picassent, llocs que sols alguns veïns saben o recorden com localitzar. També passa que, desgraciadament, molts veïns ignoren molts d’aquests llocs i paratges, potser ni els coneixen ni inclús mai els han sentit nomenar. Però probablement tindríem unanimitat en què, entre tots ells, el que més es recorde i conega siga l’Om de Picassent.

L’Om és un dels elements més emblemàtics del poble, un element natural convertit en icona. Si abans ja ho era, la vesprada del 4 d’octubre del 1978, quan va caure ja esgotat i ferit d’història i segurament d’històries, va tornar-se un símbol. A l’ombra del brancatge dels oms succeïa gran part de la vida quotidiana dels pobles menuts, igual servia per a fer judicis que per a penjar-li bans, per a reunir-se, i a vegades per a separar-se. Els oms eren abans com els centres de quedada o convivència actuals.

L’om és un arbre sobre el qual s’han escrit moltes paraules. Fou utilitzat pels grecs per a fer els portals dels temples i la construcció d’embarcacions. Pels romans, com a suport de les parres i vinyes. Foren els Reis Catòlics els que obligaren a plantar un arbre en cada plaça dels pobles, també en fites i creuers de camins per a facilitar ombratge als caminants. Aquella mesura fou posteriorment refrendada pel monarca Carles III (Madrid 20-01-1716, Madrid 14-12-1788), que durant el seu regnat va fer grans plantacions d’arbres. Aquestes normatives o actuacions històriques són segurament la base per la qual actualment és habitual trobar en molts pobles les denominacions de carrers i places dedicades a l’om. A Picassent, segons redacta Amadeo Lerma, és 1898 l’any que apareix la referència més antiga sobre el nostre Om, i en el treball del 1910 del pare Pedro Sucias Aparicio, dedicat a detallar la història i característiques del poble, figura en el plànol que acompanya la descripció del poble el nom de la Plaza del Holmo^(Sic). Aquesta plaça és la que rep al visitant quan travessa el pont d’entrada, i dona pas a artèries com l’avinguda de l’Om o l’accés al centre municipal, on s’ubica l’ajuntament, l’església de Sant Cristòfor, i més enllà, l’esplanada de l’Ermita.

A Picassent les referències a l’Om apareixen en denominacions de diferents activitats, siguen comercials, festives, culturals o formatives. La influència de l’arbre icona del poble continua en la memòria del veïnat. Podem citar, entre altres: I.E.S. L’Om, Societat Musical L’Om, Falla L’Om, Butlletí municipal L’Om, Avinguda de L’Om, Radio L’Om, Cafeteria L’Om, Tasca L’Om, Grup Scout L’Om, L’Om Imprebrís (Companyia de teatre dirigida per Santiago Sánchez), Talleres L’Om, Club d’atletisme L’Om.

S’han afegit a la galeria totes les fotografies on apareix l’Om que s’han trobat en diverses publicacions, inclús una foto aèria de l’any 1957 de l’Institut Geogràfic Nacional (vol americà B).

Per acabar, cal comentar algunes dates interessants:

La data de plantació de l’Om no queda clara, però pels esbrinaments fets fins ara, potser fora cap a l’any 1813.

Va caure, com ja s’ha mencionat, el 4 d’octubre de 1978.

El 17 de febrer del 1979 es va plantar un nou Om, però es va canviar l’emplaçament, situant-se en la rotonda davant del pont d’entrada al poble.

Treballs amb referències a l’Om de Picassent:

A continuació presentem un llistat no exhaustiu d’articles, treballs, i referències de tota mena al voltant de l’Om.

1898 Las Provincias. Núm. 11.783 (29/11/1898). Lo Rat penat de Alcacer y Picassent. (Nota: al final d’aquest treball s’indica que, a la data de la publicació, l’arbre té 85 anys, el que vol dir que probablement va ser plantat cap a l’any 1813).

1943 Llibre de festes. Pare Guaita. Poema Picassent (pàg. 12)

1943 Llibre de festes. Francisco Agustí Zurriaga. Picassent Agrícola (pàg. 17)

1943 Llibre de festes. Adolfo Iranzo. Poema Picassent (pàg. 26)

1948 Llibre de festes. Vicente Ibañez Espinosa. El Om de Picassent (pàg. 13)

1968 Llibre de festes. Jaume Serra. Foto de portada.

1972 Llibre de festes. Amadeo Lerma Serra. Una crónica histórica (pàg. 67)

1979 Llibre de festes. Amadeo Lerma Serra. En memoria del Olmo de Picassent

Per a ampliar la informació:

Si los olmos hablaran. (22/11/2015). Lasrurales. https://lasrurales.com/2015/11/22/olmos/

Los olmos de Carlos III que aún sobreviven en Toledo. (20/07/2019). Toledo olvidado. https://toledoolvidado.blogspot.com/2019/07/los-olmos-de-carlos-iii-que-aun.html

Fototeca nacional. Institut geogràfic nacional. https://fototeca.cnig.es/fototeca/