Cristóbal peluquero

Cinquanta-sis anys d’experiència en el quefer diari de la professió, ens donen l’excusa per a obrir, en la col·lecció que dediquem al comerç de Picassent, la fitxa d’un establiment en actiu (2025), aplicat a atendre el veïnat en el servei d’una neteja personal tan quotidiana i professional com és la perruqueria i barberia.

Ancestralment, tant els cabells com les ungles eren considerats elements singulars del cos, degut segurament al seu creixement constant. Aquesta consideració comportava que només persones especials i molt concretes foren les que procediren a cuidar-les, arreglar-les, retallar-les o decorar-les; és a dir, el que es fa avui en dia en establiments especialitzats.

És en l’antic Egipte, en temps dels faraons, on apareix per primera vegada aquesta persona experta que coneguem com a perruquer o barber, a causa del costum que hi havia de realitzar cada tres dies la neteja dels cabells als sacerdots del faraó Amon. Aquests coneixements i habilitat per a ser les persones que atenien els sacerdots del faraó en l’activitat esmenada els aportava un especial respecte i distinció.

Però el tractament i la consideració respecte als cabells i les ungles de les persones han variat durant la història, tant en el temps com en els llocs. Des de la creença del fet que els cabells són la font de la força ─hi ha inclús exemples bíblics relatats─, o la porta de l’entrada a altre món després de la mort, o el costum de l’afaitada completa del cos en temps dels faraons, o el culte dels guerrers sioux per a demostrar la seua valia mostrant els cabells dels enemics derrotats, fins a arribar als temps actuals amb els adornaments i trenats dels cabells o els tallaments amb ratlles artístics o manifestacions de suport a figures de l’espectacle o l’esport.

Cristobal Aguado, el barber, va començar la seua formació als tretze anys a la barberia del carrer Barraques de Picassent, coneguda com la barberia de Vicent Albert, un mestre molt ben considerat al poble. En aquella època, era habitual que aquests oficis es transmeteren de pares a fills.

Després de tres anys d’aprenentatge a Picassent, va fer el salt a una perruqueria d’Alcàsser, on va treballar com a oficial mentre complementava la seua formació amb cursos a l’acadèmia.

A mitjans dels anys seixanta, el gremi de perruquers de València va organitzar unes classes de tall a navalla. Cristóbal no ho va dubtar, va assistir-hi per perfeccionar-se i obtindre el títol de perruquer. Les sessions començaven a les deu del vespre i el torn a casa, a les dues de la matinada, el feia en tren.

El 1969, amb desset anys, Cristóbal es va independitzar. Va llogar un local al carrer Calvari, número 21 i hi va instal·lar la seua pròpia barberia. Va treballar allà fins al 1972, any en què va aprofitar l’oportunitat de comprar el local veí, on s’ha mantingut fins avui.

Uns anys després de la inauguració, i amb la voluntat de renovar l’espai, Cristóbal va dur a terme una reforma amb l’ajuda de la dissenyadora i veïna Carmen Roig, qui es va encarregar de la distribució, el disseny i la modernització de la barberia.

L’aspecte que va adquirir el local als setanta, sinònim llavors de modernitat, ha perviscut fins als nostres dies (2025). Avui, segurament, els experts en disseny el considerarien «vintage».

Cristobal és, en l’actualitat, el perruquer més veterà del poble i el que acumula més experiència: cinquanta-sis anys de servei ininterromput al públic. És curiós imaginar la quantitat de cabells que haurà tallat al llarg de la seua trajectòria… sense comptar, és clar, totes les tones que va retallar als reclutes durant el seu pas pel servei militar.

Per a ampliar la informació:

Rodolfo Urrea. Barbería la historia Meryma’at. Blog: Rodolfo Urrea. https://rodolfourrea.com/2025/06/22/barberia-la-historia-merymaat/

Lara Muñoz (19/02/2020). La caza de cabelleras entre las tribus norteamericanas. Blog: Archivos de la historia. https://archivoshistoria.com/la-caza-de-cabelleras-entre-tribus-norteamerica-simbolismo/