Plantas silvestres de Picassent

Treball d'investigació i catalogació de les plantes silvestres del terme de Picassent

Col·leccions: ,
Autor: Julio González
Any: 1983

PLANTAS DE PICASSENT – JULIO GONZÁLEZ ÁLVAREZ

Picassent, 21 de juliol de 2026

PRESENTACIÓ

Benvolgut lector:

Tens davant un llibre de fa 43 anys, quan l’Ajuntament de Picassent va tindre l’amabilitat de publicar-lo en 1983. En aquell moment va constituir una foto fixa de les principals plantes silvestres que habitaven en el terme de Picassent, i les seues ubicacions. Com és lògic, el pas del temps ha transformat eixe paisatge; no sols han canviat els llocs on creixien, sinó també les mateixes espècies: algunes han desaparegut i altres noves han fet la seua aparició en el nostre entorn.

En conseqüència, hui el seu principal interés és històric, des d’una doble perspectiva. Per als curiosos de la botànica, els ofereix una visió general de la flora d’aquell temps. Però, sobretot, arreplega els noms populars, els usos i els costums associats a aquestes espècies al nostre poble, gràcies a la desinteressada col·laboració de nombrosos veïns que, per desgràcia, ja no es troben entre nosaltres. De no haver-se fixat per escrit, és molt probable que aquest saber tradicional s’haguera perdut per sempre.

L’impuls inicial va nàixer de la curiositat per conéixer i classificar les plantes del nostre terme. Llavors la classificació científica es realitzava amb el cèlebre manual francés, utilitzat en les facultats de farmàcia, conegut com el Bonnier, seguint els consells de l’amic Enrique Salero. Moltes il·lustracions procedeixen de l’obra monumental del grec Dioscórides, mentre que unes altres van ser realitzades a mà pel mateix autor. Gran part del que en llibre s’esmenta sobre els usos i costums tradicionals es va obtindre de la generosa contribució de persones com David “Caragol”, Salvador González, Concha “la Chorra”, Juan el del “Sucre” i molts altres, i per descomptat, les valuoses aportacions del meu propi sogre, Salvador Albert, de record inesborrable.

En certa manera, també és un homenatge a eixos éssers singulars, únics, que capturen l’energia de les estreles, en concret de la més pròxima, sense els quals no hi hauria vida en aquest planeta.

L’Autor.
Julio González Álvarez.