Reconeixement i homenatge als nostres establiments locals, tant els que ja no estan com aquells que encara resisteixen davant la competència dels grans operadors de distribució.

De manera significativament inversa al creixement de la població durant els últims anys, l’evolució del xicotet comerç a Picassent ha anat variant i adaptant-se, però sempre minvant. Açò, és clar, ha condicionat a les famílies picassentines en la manera d’abastir-se de les seues necessitats quotidianes, tant alimentaries com de vestimenta i calçat. Però tal vegada, haja sigut al revés, que els costums, maneres i rutines d’abastir-se de les famílies ha anat configurant un nou tipus de comerç, basat en la compra per internet, que ha anat en detriment del comerç local, provocant que desapareguen els tradicionals comerços de productes exclusius o d’especialitats, com carnisseries, ultramarins, o altres sectors com les tendes de roba i sabateries; avui en dia resulta pràcticament impossible abastir-se de roba o sabates al poble. L’única possibilitat és l’oferta que setmanalment s’ofereix al mercat municipal, quasi l’últim recurs tradicional que va quedant al poble.