Bicicleta

Parlar de la bicicleta és endinsar-se en un univers quasi interminable d’informació al seu voltant. El propòsit d’aquesta fitxa és, sobretot, ressaltar la rellevància i impacte d’aquest vehicle des de la seua invenció, i destacar alguns dels seus usos en la nostra vida local a partir d’alguns exemples d’època.

Segons figura en el diccionari de la RAE, la definició sintètica de «bicicleta» és la següent: «Vehículo de dos ruedas, normalmente de igual tamaño, cuyos pedales transmiten el movimiento  a la rueda trasera por medio de un plato, un piñón y una cadena».

La bicicleta és un dels elements de mobilitat personal més utilitzats en tot el món. A pesar de ser desconegut el seu origen o invenció, segons l’apartat dedicat a la seua història en l’entrada de la Wikipedia, figura l’any 1817 com el de la seua aparició. Evidentment, els primers models eren molt rudimentaris, pel fet que estaven configurats com un artefacte que es desplaçava amb l’impuls dels peus pegant al sol (d’igual manera que fan els nens d’avui en dia quan encara no saben, o no poden, fer servir els pedals).

Des d’aquell llunyà 1817, la bicicleta ha evolucionat, com tots els vehicles, creant-se un món inacabable de dissenys i característiques al llarg de la seua història. Han influït diversos factors, com la millora de l’ergonomia, la reducció del seu pes, l’adaptació a tota classe de terrenys, la regulació de l’esforç, amb la introducció dels diversos plats i pinyols, l’augment de la seguretat, tant l’activa (frens, llum davantera, espills), com la passiva (llum posterior, reflectants), i un llarg etcètera. En paral·lel, han aparegut tota mena d’adaptacions: formes, colors, grandàries, etc., per a satisfer les necessitats dels seus usuaris. I en els últims temps, la irrupció de les bicicletes elèctriques, que proporcionen una ajuda extra al ciclista, creant un híbrid entre la bicicleta “pura” i un ciclomotor.

Fa unes dècades, la bicicleta en els pobles era utilitzada no només per als desplaçaments personals als llocs de treball sinó que, proveïdes d’un portaequipatge, es transportaven tota classe de productes i ferramentes entre els camps i les poblacions. Era habitual moure, per exemple, sacs de garrofes, basquets de raïm, canyots de dacsa per a les vaques, gavelles d’herba per als animals de corral, el cabàs i el llegó, etc., productes generalment necessaris per a comerciar, treballar o per a menjar els animals dels habitatges. Per tant, el portaequipatge es va considerar com un element quasi imprescindible en totes les bicicletes. Actualment, ja no és un element tan comú, però els portaequipatges continuen instal·lant-se, encara que el seu ús ha canviat. Normalment, és usat per a portar equipatge personal en alforges, o se’ls acobla uns recipients o motxilles per al transport de menjars a domicili, paqueteria i altres mercaderies, per mediació dels famosos “riders”.

Presentem a la galeria dos models de bicicleta de fa algunes dècades, on qualsevol pot comparar-los i adonar-se de les diferències amb els models i característiques actuals.

La millor conservada correspon a un model dels anys 1950, més o menys, amb unes característiques clàssiques del quadre i manillar que perduraren durant molts anys. També té guarda fangs  que protegeixen el ciclista i les parts mòbils de la bicicleta quan va per àrees mullades, i el guardacadena, que protegeix la roba del greix de la cadena i també impedeix que la roba s’enganxe entre les dents de la cadena i el plat. Com a anècdota, aquesta bicicleta va tindre un ús laboral, donat que va servir durant un temps per a moure’s pels pobles per a cobrar rebuts.

El model més vell té el popular portaequipatge, que es col·loca per damunt de la roda posterior i en aquest model es recolza sobre el quadre. Totes dues tenen en comú el seient amb molls, típic d’aquells models.

Per a ampliar la informació:

Bicicleta. (07/02/2025). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Bicicleta

Bicicleta. (16/02/2025). Vikipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bicicleta