Braser

El braser era, en el seu temps, una de les fonts de calor més estimades per la gent per a guardar-se del fred a l’hivern. Consisteix en un recipient dins del qual es posen brases per a calfar un ambient, siga una habitació o qualsevol lloc tancat; era conegut com a “conca”, segurament per una derivació de la forma amb «concavitat» que té per a donar-li capacitat. Per la normal evolució i adaptació a les comoditats, el braser va ajudar a conformar el disseny de les taules, ja que amb la finalitat d’aprofitar i mantindre la calor el major possible, les taules van ser configurades amb un suport especial als peus de les potes per a col·locar el braser, aquesta possibilitat junt amb les estovalles de taula, permetia a les persones assegudes al voltant de la taula notar molt bona calor als peus i cames. Posteriorment aparegueren les «gàbies de conca», amb la finalitat de protegir les espardenyes, peus i tovalloles de taula per que no es cremaren en les brases. El conjunt necessitava una paleta, la qual tenia la finalitat de remoure les brases a mesura que passaven les hores i anaven consumint-se.

Era quasi tradicional, a partir de les hores de la vesprada, traure els brasers al carrer i encendre la carbonissa per a ferla brases, amb la finalitat, també, de què la combustió amb fum es produïra al carrer i no dins de la casa, entrant el braser a la casa quan ja la carbonissa s’havia convertit en brasa. Per a encendre la carbonissa al carrer es col·locava una espècie de fumeral de llanda amb uns talls a la part de baix, aquest artefacte originava que la combustió de la carbonissa es fera a poc a poc i les brases duraren més temps enceses.