Armari de fusta bastit amb plafons de tela metàl·lica espessa i proveït d’una porta frontal usat per a guardar, generalment, la carn. Aquest aparell es penjava nit i dia a una zona ombria del corral i assegurava que la carn es mantinguera en bon estat, no només protegint-la dels insectes i animals domèstics, gràcies a la tela metàl·lica, sinó també de la calor. Tot i que comunament es guardava la carn i l’embotit podia utilitzar-se per guardar tots aquells productes susceptibles de fer-se malbé a altes temperatures.
La necessitat d’utilitzar aquesta ferramenta també s’ha de contextualitzar en un moment on les famílies eren les productores, les que s’encarregaven de la matança i cria dels animals, que després havien de conservar-se. A més, aquest objecte s’entén en el context on no solament no hi havia frigorífics sinó que no hi havia tampoc electricitat a les cases. L’aparició, posterior, de les neveres de gel implicava no solament haver d’anar a buscar el gel sinó a més, que aquest no anava a mantenir-se fred, i no fou fins l’arribada de les neveres de gas que realment es va plantejar una alternativa vàlida, sobretot a les residències rurals on l’electricitat va tardar més en arribar. La carnera era un objecte simple i senzill de gran utilitat i molt estés que va quedar apartat amb l’aparició i expansió de l’electricitat i sobretot amb l’abaratiment dels electrodomèstics.