Casa Benlloch

La coneguda popularment com Casa Benlloch és la propietat urbana més emblemàtica de l'associació de Drets Senyorials Redimits de Picassent

Col·leccions: ,
Element destacat: ,

Emplaçament: Nucli urbà
Estat de conservació: 5
Propietat: Privada
Any: 1952
Pàgina web: https://picassentvirtual.com/qui-som/

La coneguda popularment com Casa Benlloch té els seus orígens en 1952, tal com figura en els taulells de l’entrada lateral de la casa donant al carrer Jacinto Serra. És una casa composta de planta baixa i un pis alt, amb pati descobert lateral i porta d’accés i jardí. Ocupa una superfície de cinc-cents setanta-nou metres i trenta-tres decímetres quadrats; té frontera principal al carrer de St. Josep i lateral al carrer Jacinto Serra. Aquesta casa va pertànyer a la família de D. Alberto Benlloch Simó, família que tenia un magatzem de fruita al carrer mencionat. Com a família comerciant i acomodada que era, i com que les perspectives econòmiques de creixement del comerç en aquells anys eren vistes com a bones, la família va comprar el solar que hi havia al costat del magatzem per a construir-se una casa.

L’any 1957 va faltar el Sr. Alberto Benlloch a causa d’una malaltia, deixant vídua a Adelia Bisval Viñuelas, i orfes a dos fills, Adelia i Alberto. En data 2 de novembre de 1966, la casa va ser embargada sortint a subhasta i va ser adquirida per Juan Gualberto Martínez i la seua dona Ramona Danza Catalá, veïns de València.

La Comissió de Drets Senyorials, en tindre disponibilitat d’efectiu, i d’acord amb el que estava estipulat en el reglament de 1954 vigent, calia invertir-ho en béns arrels o que foren productius, va acordar destinar els fons a la compra de la casa. En la Junta ordinària de 1969, s’informa dels tràmits que s’han portat a terme per a l’adquisició de la casa situada en el carrer St. Josep núm. 15 (hui núm. 17) pel preu de 750.000 pessetes. La Junta va aprovar i facultar a la vegada al sr. president perquè, en nom i representació de la Comissió, pactara amb el propietari la compra de la casa descrita en les condicions anteriorment acordades, atorgant-li poder al mateix temps per a comparèixer davant el notari i signar la corresponent escriptura pública a favor de la Comisión de Derechos Señoriales Redimidos de Picasent.

El dia 29 de gener de 1969, davant el notari de Picassent, D. Federico Fernández Rodríguez, es va atorgar la corresponent escriptura pública a favor de l’entitat indicada dels Drets Senyorials.

Per a ampliar la informació:

Tarazona Serra, Jacint M. (2020),   Drets Senyorials Redimits de Picassent, passat i present, (Casa Benlloch pàg. 217-224), Edita associació DSP.