Cavallonadora

El cavalló és un llom de terra entre dos solcs, el qual defineix o delimita una superfície de terreny. També és construït per a dirigir en els regatges a manta o terra plana l’aigua la qual que es fa córrer pel frau taula o bancal, també per a derivar les aigües provinents d’escorrenties o pluges.

Una altra utilització que necessita el cavalló, són les sembres de productes de soterranis (tubèrculs com creïlles, cacau, moniatos, espàrrecs, etc.).

Per a la seua formació és utilitzada la cavallonadora, una eina dissenyada per a ser arrossegada per animals de força, que amb l’arrossegament es deriva que la terra que agafa la cavallonadora per la part més ampla, va sortint per la part més estreta, quedant amuntonada en forma de cavalló. També era conformat a mà pels llauradors utilitzant el llegó quadrat, agafant terra dels dos costats i dipositant-la al centre d’on l’agafen on va configurant-se el cavalló.

Les cavallonadores més conegudes són les de ferro, encara que anteriorment n’hi havia de fusta. Es tracta de dues pales amples d’uns 30/40 cm d’altura, i una llargària d’entre 80/100 cm, conformades de manera que estan unides per uns farratges amb una distància de 100 cm al cap de la cavallonadora, i reduïda la distància fins a uns 50/60 cm al final, de manera que al ser arrossegada, la part ampla va agafant la terra, la qual, al ser conduïda a eixir per la part estreta, es va enllomant configurant d’aquesta forma el cavalló.