Desgranadora de panolles de dacsa

La planta gramínia que anomenem dacsa o blat de moro és un cereal dels més cultivats i consumits en tot el món degut no sols a les seues característiques nutrients, sinó pel complet aprofitament de la mateixa planta.

A Picassent era molt habitual sembrar camps de dacsa pel producte final, el gra, que era un dels aliments més habituals per a les gallines, ja que a Picassent n’hi havia algunes granges importants als anys 50/60. Però abans de l’obtenció del gra, i també després, la dacsa tenia una història peculiar pel total aprofitament del producte.

El procés començava la planta o canyot (denominació popular) produïa la seua panotxa (o panolla), normalment quan la tija ja superava el metre d’altura.  Una vegada adquiria una mida adequada, el canyot era segat per dalt d’on estava la panotxa, i els caps dels canyots servien com a aliment per a les vaques que hi havia a les distintes vaqueries del poble. En haver segat els caps dels canyots, les panotxes amb el gra adquirien millor mida per a quan arribara el dia adequat per a la seua sega. A l’estiu les panotxes es segaven una a una, i en grans cistellots eren portades als carros que, adequats per al trasllat, les portaven a carretades a les cases. Allí eren pelades de les fulles que les protegien i apartades en muntons fins que arribara el dia del desgranatge.

Mentre arribava el desgranatge, les fulles de les panotxes eren secades i aprofitades de diverses formes: per a fer objectes ornamentals o decorar carrosses de festes, per a omplir màrfegues (matalassos) per a dormir, etc.

Una vegada arribat el desgranatge, els llauradors, amb l’ajuda de familiars i veïnat, entre raonaments, cançons populars i anècdotes quotidianes desgranaven amb les mans panotxa a panotxa, separant la dacsa del suro, que així s’anomenava col·loquialment el suport on estaven agarrats els grans de dacsa. I també el suro era aprofitat, ja que es guardava en muntons o basquets per a ser consumit en les estufes durant l’hivern.

La màquina desgranadora fou d’una gran ajuda per als productors en possibilitar la separació del gra del suro de manera ràpida. Les panotxes eren abocades en una bandeja d’admissió i mitjançant uns rodaments interns moguts per unes corretges de transmissió des d’un tractor, ja que no tenia el seu propi motor, sortien per conductes separats el gra i els suros (a la galeria de fotos hi ha un exemple d’una mànega de connexió d’un tractor). No era una maquinària a l’abast de tots, únicament alguns propietaris podien permetre comprar-se’n una. Generalment, les panotxes es portaven a algun establiment que la tinguera, per exemple, una cooperativa.