El cançoner picassentí i «La Murga»

Considerant les lletres de les cançons populars es pot conéixer fil per randa el passat de qualsevol poble: els sentiments dels seus habitants, les seues afeccions i els seus interessos, els progressos i desenvolupaments socials i econòmics… tot acompanyat d’una melodia d’allò més elemental i fàcil.

Aquesta descripció tan senzilla i clara, correspon al segon paràgraf que Enric Romaguera i Belenguer va escriure en el capítol dedicat al cançoner picassentí en el seu llibre La nostra cultura popular, Picassent, llibre editat per l’ajuntament de Picassent en 2003 amb el núm. 2 de la Col·lecció Al-Baqassaní, d’Estudis Picassentins (pàg. 231–268). En aquest treball va recuperar lletres i partitures musicals adaptades personalment per ell en escoltar a la gent gran algunes de les cançons que eren cantades popularment.

Índex de continguts

• Cançoner popular picassentí recuperat
• La Murga
• Antecedents
• La Murga a Picassent
• La cançó de la Murga
• Annex 1: Bibliografia consultada
• Annex 2: Publicacions locals sobre la Murga

Cançoner popular picassentí recuperat

A continuació relacionem una llista del cançoner popular picassentí recuperat i al costat de cada cançó es mostren les anotacions que fa l’autor sobre la peça i les pàgines del llibre on apareixen. A més, al polsar en el títol s’obrirà una nova finestra amb la lletra de la cançó.

La Murga

Entre les cançons recuperades apareix una cançó coneguda al poble com la cançó de la murga. Aquesta cançó es dona a conéixer cap a l’any 1933 en aparéixer al poble un grup de gent que sota la mateixa denominació de La Murga interpretaven unes quantes estrofes dedicades a satiritzar la vida quotidiana del poble.

És interessant conéixer un poc sobre la murga, ja que aquella cançó, apareguda en el 1933, ha perdurat en la memòria de molta gent del poble, que ha conegut com els avantpassats de Picassent la cantaven.

El vocable «Murga» és utilitzat habitualment amb dues accepcions, una com a gènere músic-teatral de caràcter festiu i altra com a denominació dels mateixos grups que l’interpreten, compartint la seua funció amb les denominades «comparses» «xirigotes» o «xarangues».

Consultant al diccionari de la RAE per tal d’aclarir el significat de la paraula Murga, ens dona les següents definicions:

1. f. coloq. Compañía de músicos malos, que en Pascuas, cumpleaños, etc., toca a las puertas de las casas acomodadas, con la esperanza de recibir algún obsequio.
2. f. Esp. Grupo de músicos callejeros que interpretan canciones satíricas en los carnavales.

Hi ha una tercera accepció, «dar la murga», considerada com una locució verbal col·loquial, que en el mateix diccionari de la RAE és definida com: «Molestar amb paraules o accions que causen fastig per prolixes o impertinents».

Antecedents

A Espanya, (Cadis, Badajoz, Canàries, etc.), són llocs de sobra coneguts on les agrupacions musicals popular-humorístiques són denominades hui en dia com «xirigotes», confonent-se correntment, com s’ha indicat al principi, les dues denominacions, murgues i xirigotes, tant per a denominar als intèrprets com a les lletres interpretades. Buscar una correcta denominació ha estat difícil, pel fet que les descripcions apareixen de forma confusa tant per a les cançons com per als intèrprets. Com a exemple trobem que l’actual denominació de «xirigota» en la capital gaditana degué estar precedida per la de «murga» segons apareix aquesta denominació en la història de la guia dels carrers de Cadis, ja que, des de 1793 fins a 1855, el carrer Javier de Burgos era denominat «Cuesta de La Murga».

Pel que fa a l’origen de la murga, aquesta referència anterior al 1793 ha resultat la més antiga trobada. A l’Uruguai hi ha referències de l’any 1890 1 i 1906; a les illes Canàries es deixa constància de la primera murga en el 1917; en Badajoz, on les festes de carnaval -amb antecedents romans o grecs, segons els etnòlegs- foren prohibides durant la dictadura franquista però recuperades a partir del 1983 derivant la festa cap a un concurs de renom important i amb categories diverses.

A València hi havia «murgues» cap al 1905 les quals feien actuacions en diversos salons on les societats humorístiques locals celebraven velades.

A Espanya tenen èxit cap als anys finals de la dictadura de Primo de Rivera i previs a la proclamació de la segona república pel fet que la situació social facilitava les dobles intencions en les lletres de les cançons, les quals es popularitzaven i eren cantades i contades habitualment en magatzems i llocs de treballs col·lectius; després, ja no.

Referint-se a la història, trobem en la Wikipedia, en la ressenya dedicada a la Murga, el següent comentari:

«Hacia 1906, de España se trasladó al Río de la Plata la que sería considerada la primera murga en tierras sudamericanas: se trataba de una compañía de zarzuela que sorprendió con sus coplas satíricas y picarescas en la ciudad de Montevideo (aunque se cuenta que, ante la falta de público en el hotel Casino -donde realizaban sus funciones-, sus integrantes salieron a la calle a actuar, y fue allí donde finalmente tuvieron éxito).»

El seu caràcter humorístic, festiu, irònic, carnavalesc i sovint amb lletres amb referències amb doble intenció, agradables a la gent, ha fet que la seua expansió haja anat creixent per tot arreu celebrant-se inclús festivals i concursos locals i internacionals, sobretot en països de Sud-amèrica (Chile, Colombia, Panamá, Argentina, Uruguay).

La Murga a Picassent

Com s’ha comentat abans, Picassent va rebre l’aparició d’una murga com agrupació de músics cap a l’any 1930-33, segons relata Enric Romaguera en parlar amb el que fou el seu promotor: Baptista López Cervera. Aquesta agrupació de Picassent estava conformada per uns dotze músics i un director, composició habitual en les murgues que proliferaren pels diversos països sud-americans. Eren un grup de xicots músics que es van mostrar pels carrers del poble pintats de negre i embolicats en llençols o teles blanques, a excepció del director, que era l’únic que no anava embolicat de blanc. Aquells xicots pintats de negre amb bates blanques van interpretar i popularitzar una cançó pròpia, la cançó de La Murga, de la que fou autor el mateix promotor del grup, Baptista López. La cançó estava conformada per unes quantes estrofes, totes amb la mateixa música i amb lletra dedicada a satiritzar irònicament la vida social del poble en tots els seus vessants. La interpretació de les estrofes era acompanyada amb uns instruments casolans fets de paper, uns plats i un bombo.

La cançó de la Murga

La lletra d’aquesta cançó deia:

1.- La marxa del director, que és un home de talent,
més de la meitat no es creuen que siga de Picassent;
però demane un favor i vos el dic espaie’t:
El qui no done deu cèntims, per lo menos tres gallets.

Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru,
tu-ru-ru-ru. Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru.

2.- Fou atropellat per un auto el nostre director,
li trencaren tres costelles i el feren en un muntó,
l’agarraren enseguida i el portaren a l’hospital,
i en la primera consulta li tallen… un dit del peu.

3.- Un alcalde com Juanito encà no havíem tingut,
per gastar-se les pessetes i que fora tan sabut;
arreglà les carreteres pagant de la comissió.
Es pot córrer tot el terme molt tranquil en camió.

4.- D’este Negus d’Abissínia algo tenim que contar:
Que en lo replà de les clotxes mos matà un alcalabà,
desprès tirà a una perdiu —el Negus no s’encarà—
i a l’estirar el gatillo … dos fenassos arrancà».

5.- Jo conec una beata que ja té el seu compromís,
s’entreté molt en l’església i allí se li fa de nit,
sa mare ix a buscar-la amb la granera enfadà
i veu que la xica porta en la cara una rascà.

6.- Hi ha tres o quatre beates més calentes que un foguer,
s’entretenen en l’església i la faena per fer,
elles volen tindre nòvio i no poden festejar,
es distrauen posant lios i l’escurà per netejar.

7.- El diumenge una quadrilla mos va fer una proposició,
ens n’anàrem a caçar, matàrem un eriçó,
i un pilotero que entrava molt cansat de l‘estranger,
Sabeu on l’agarraren?… enredrat en un esbarzer.

8.- Diuen que feren gaspatxo del pilotero tan dur,
no se’l pogueren menjar, perquè feia molt mal gust,
ens n’anàrem a la taverna, i els varen traure fesols
i l’ama els tingué consciència i els deixà caure dos ous.

9,- Es defensarà una escola per a donar-los lliçó
als volanders d’este poble que nos fan l’oposició,
quan siguen donats d’alta, acordat en reunió,
sols caçaran amb nosaltres si nos demanen perdó.

10.- Al carro de la basura nosaltres vàrem tirar
un jarronet de carn blanca, morta per les nostres mans,
i el carreter mos va dir: «Açò és un crimen mol gran,
que això es tire al fem i altres que es muiguen de fam».

Ací acaba la murga
perquè estem tots cansats,
li hem fet un forat al bombo
i els plats, els tenim trencats.

Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru,
tu-ru-ru-ru. Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru.

Però la gent del poble tenia el seu propi repertori de les cançons, repertori que el veïnat anava adaptant i replicant segons la intenció irònica del moment (social, econòmic o polític). Joan Cristòfor Mayans, reprodueix com a exemple una mostra diferent de les dues primeres estrofes d’aquesta cançó de la Murga, i de segur que alguns veïns majors coneixeran altres; aquesta versió de les primeres estrofes diu així:

Les beates d’este poble tenen molt mal sentiment,
volien llançar a perdre a dos hòmens de Picassent.
L’altre dia mare i filla un complot varen tramar
d’emportar-se’n tres al barco i ofegar-los a la mar.

Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru,
tu-ru-ru-ru. Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru.

En un accident d’automòbil que va tindre el director,
li tallaren tres costelles i el feren en un pilot.
L’agarraren en seguida i el dugueren a l’hospital
i, després de la consulta, li tallaren el pardal.

Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru,
tu-ru-ru-ru. Tu-ru-ru-ru, tu-ru-ru-ru.

Tant la musicalitat de les estrofes de la cançó de la Murga, com la d’altres cançons populars de Picassent, com les fetes per Vicent Machancoses i Vicent Escudero, procedeixen normalment d’adaptacions de cançons cantades en altres pobles i eren cantades i contades per la gent del poble, ja fora en festes, tavernes, magatzems i llocs de treball.

Aquestes ironies i sàtires populars van acabar per culpa de la guerra i els anys de dictadura franquista, quan van aparéixer en la societat espanyola les prohibicions, prohibicions que arribaren fins a les disfresses de carnestoltes, encara que sempre quedaren calius que després han permés recordar, a més de les lletres i cançons, que abans de la dictadura, hi havia llibertats.

Prou anys després, l’associació juvenil de caràcter cultural Col·lectiu Al-Baqassaní —un bon grup de joves amb inquietuds culturals de finals dels noranta— va fer, sota la denominació de Grup musical La Murga, dues representacions de caràcter músic-teatral, tot i amb la finalitat de recuperar el patrimoni cultural del poble i evitar la seua pèrdua, intentant amb aquests actes fer viva una part de la cultura popular de Picassent amb la recuperació de les cançons que anys arrere cantaven els veïns, d’entre elles La Cançó de la Murga de l’any 1933.

La primera representació va ser a la Casa de Cultura el 22 d’octubre de 1999 i la segona al saló de la Societat Artístic Musical Picassent el 31 de març de 2000, en les dues actuacions interpretaren aquelles cançons de temps passats que la gent gran recordava i xiuxiuejava al mateix temps que eren cantades.

Gràcies al fet que una persona va gravar un d’aquells actes de fa més de vint anys, s’ha aconseguit adaptar la gravació a la tecnologia actual per a la seua conservació i divulgació. En la fitxa està l’accés al vídeo de l’actuació i en la galeria de fotografies es poden veure instantànies conservades d’aquell esdeveniment.

Algunes de les lletres cantades pertanyen a cançons recuperades per Enric Romaguera d’autors locals com Vicent Machancoses i Vicent Escudero; altres es prenen de cantautors, com la cançó de bressol de Maria del Mar Bonet; trobem també cançons procedents d’altres pobles, però el denominador comú és que totes són adaptades amb referències i crítiques a la vida política, social, o econòmica local.

Annex 1: Bibliografia i fonts consultades

Grup Musical La Murga – Col·lectiu Al-Baqassaní (22/10/1999). Representació músic-teatral de cançons populars. Casa de Cultura de Picassent.

Grup Musical La Murga – Col·lectiu Al-Baqassaní (31/03/2000). Representació músic-teatral de cançons populars. Societat Artístic-Musical (SAM) de Picassent.

Romaguera Belenguer, Enric (1977). La dansa i la cançó al nostre poble. Revista Raons, 2ª època, núm. 6, pàg. 22-23.

Romaguera Belenguer, Enric (2003). Cançoner picassentí en La Nostra cultura popular, Picassent (pàg. 229-268). núm. 2 col·lecció Al-Baqassaní. Ajuntament de Picassent.

Ajuntament de Picassent (21/05/2005). Ple on s’aprova la denominació «Carrer de La Murga».

Mayans Martorell, Joan Cristòfor (2013), Nomenclatura viària de Picassent. Els noms dels carrers, de les places i d’altres espais públics (pàg. 179-180), Ajuntament de Picassent.

Los escritos de Tofua, en la calle Bulas y Murga de Cádiz (26/01/2022). Blog: Manuel Cabello y Esperanza Izquierdo. https://manuelcabelloyesperanzaizquierdo.blogspot.com/2022/01/los-escritos-de-tofua-en-la-calle-bulas.html

La vida en los pueblos- Villarramiel (Año LIII Número 15087, pàg. 3). El Diario Palentino.   https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=10002201145

Revista cómica, por sem. (30/12/1865 Año II Número 57, pàg. 3). Gil Blas: periódico político satírico. https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=10004059014

Murga. RAE. https://dle.rae.es/murga?m=form

Murga. (27/10/2023). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Murga

Murga. (06/06/2013). Ecured. https://www.ecured.cu/Murga

Murga en Canarias. (09/08/2023). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Murga_en_Canarias

Carnaval de Badajoz. (06/10/2023). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Carnaval_de_Badajoz

Annex 2: Publicacions locals sobre la Murga

Aquests són retalls rescatats de publicacions locals on es parla de la Murga i de les actuacions del Grup Musical La Murga.

Revista “Raons” portada	Revista “Raons” pàg. 22	Revista “Raons” pàg. 23
Revista “El trencall”	Revista “El Musical, Ara”