Plantilla de marcar

Avui en dia, és habitual tindre claus, no sols les físiques per obrir les portes, sinó claus per a tindre accessos als llocs, aparells o documents que considerem. La qual cosa no té altre significat que la propietat o exclusivitat d’ús d’aquelles coses pròpies o que estimem. Abans, d’igual manera que ara, els objectes quotidians, utensilis, etc., també es consideraven propis o estimats per a l’ús particular o propi, per tant hi havia que identificar-los.

Una manera d’establir la propietat, era el marcatge amb les inicials, generalment del nom i cognom, en els objectes. Per a tal finalitat eren utilitzades unes plantilles de llauna encunyades amb les lletres inicials del propietari; estes plantilles eren col·locades sobre l’objecte a marcar i es pintava l’encunyat amb pintura generalment negra, encara que hi havia que disposaven de pintura d’altres colors, com el vermell. Així quedaven marcats els sacs de pita o les paletes utilitzades en els regs per a dominar les aigües de regar, com a exemples més habituals.