Paletes d’avaluar l’anivellament del terreny

A més de la construcció de les infraestructures necessaris per a la distribució i repartiment de l’aigua, la implantació del reg a manta per a regar els terrenys transformats que conformaven les noves hortes, va requerir de l’adaptació dels camps; un requisit imprescindible va ser l’anivellament del terreny, tot i amb la finalitat que l’aigua fora administrada de manera equilibrada per tota la superfície a regar (taules, fraus o bancals).

Una vegada realitzada la transformació del terreny, quedava la superfície aplanada, però havia que preparar-la per a la corresponent administració d’aigua. En primer lloc es dividia la parcel·la en taules o fraus d’uns 3 o 4 metres d’amplària, els quals eren delimitats per cavallons de terra. Segons la distribució de la plantació plantejada, desprès de cada un d’aquests fraus, tenia que disposar-se d’una entrada d’aigua, la qual era denominada com entrada de la boquera.

Per a l’anivellament eren utilitzades les paletes d’anivellar junt a un regle i un nivell d’obra, la operació d’anivellament requeria la participació de tres persones. Se iniciava la operació amb el regle i l’anivellador, obtenint el nivell del terreny donat a l’entrada d’aigua o inici de la taula o frau amb l’anivellador, aconseguint l’anivellament puntual a l’entrada de la boquera, sempre en direcció de la llargària de la taula o frau. Després una de les persones mantenia plantada a un extrem del regle la paleta de color negre, i una altra persona mantenia, també plantada, la paleta de color blanc; la tercera persona es desplaçava fins el final del frau o taula amb la paleta de color roig. Una vegada situats i amb les paletes rigorosament verticals, la primera persona que mantenia la paleta negra devia d’observar les tres paletes en orde negre, blanc i roig totalment alineades en inclinació i altura, però al ser la primera de color negre, les altres dos paletes (blanca i roja) devien de quedar ocultades i no vores. Les dos primeres ho estaven al esser situades al mateix regle que tenia tret el nivell, i la tercera, situada més allunada, era la que es devia d’elevar o baixar fins a aconseguir la mateixa altura visual que les altres, deixant una marca amb terra o pedres, o una canya clavada en terra, marca que determinava el nivell del terreny. D’aquesta manera es procedia en totes i cadascuna de les taules o fraus.

Una vegada marcats els nivells en totes les taules, ja corresponia a l’agricultor el menejar la terra transportant amb la trugella la terra des d’un lloc a altre, fins aconseguir el nivell adequat per a que l’aigua correguera i fora distribuïda per tot l’espai, però procurant que no s’acumulés en cap lloc.