Rellotgeria Ferrer

Rellotgeria Ferrer és un comerç local, l’origen del qual es va donar al carrer Sant Roc a finals dels anys 1960. Eren els últims anys del franquisme, a Picassent es vivia un període de bonança econòmica gràcies a la introducció del cultiu citrícola i també a la immigració interna, que acudia a ocupar la mà d’obra demandada per l’activitat agrícola.

Antonio Ferrer Pozuelo «Toni», fill d’un policia local de l’ajuntament, va instal·lar un xicotet taller de joieria al núm. 60 del carrer Sant Roc, un carrer que ara és molt tranquil i sense cap comerç, però que aleshores era molt atractiu, gràcies als altres comerços del barri establerts que donaven vida a aquella part del poble. Tendes d’ultramarins, forns, perruqueries, carnisseries, negocis familiars als quals s’afegia el cine Colón, que amb la seua activitat propiciaven que els jornals del poble es quedaren en el poble, qüestió que incrementava la riquesa veïnal. Tots ells oferien els serveis i es beneficiaven de l’afluència de la gent local, i sobretot de la immigrant, que incrementava el cens any darrere any. En un curt període de temps la població es va duplicar, passant de 6.007 habitants en l’any 1940 a 11.143 en el 1970. Llavors el comerç de qualsevol mena era molt local, i el coneixement personal que hi havia entre clients i tenders facilitava que les transaccions es pogueren realitzar amb molta confiança, i amb el pagament ajornat, anotat únicament en la llibreta del comerciant.

Ja en l’any 1970 Toni, junt amb Pasqual, el segon germà dels tres que posteriorment quedarien coneguts com «els germans Ferrer», incorporen al negoci de la joieria el de venda i reparació de rellotges; un parell d’anys després, a aquest negoci de rellotgeria s’incorpora el tercer dels germans, Paco, que aleshores està a punt de complir els catorze anys. Paco ajuda en el negoci en aquelles tasques que l’edat i coneixements de la professió podia fer, però als temps, es dedica a aprendre els secrets de l’ofici de rellotger assistint a cursos en Barcelona, València, Vic, etc. Mentrestant, el negoci del carrer Sant Roc és traslladat a la plaça del Mercat de la Miraculosa, a un local que hi havia al costat d’una òptica (Òptica Marín) —Aleshores, el carrer Cervantes discorria des del carrer Sant Roc fins al carrer Major, després venia la denominació de plaça del Mercat de la Miraculosa fins al carrer Gómez Ferrer— En aquest local continuen els tres germans Ferrer l’activitat de joieria i rellotgeria amb la denominació de Ferrer Hermanos (Joyeros) fins a l’any 1979 en què decideixen incorporar el negoci de l’òptica. Aquesta ampliació del negoci requereix més espai, traslladant-se al carrer Cervantes núm. 18, que curiosament és en la mateixa plaça del Mercat de la Miraculosa però a la vorera nord, que fou definida com una continuació del carrer Cervantes —Avui en dia (octubre del 2025), la plaça continua denominant-se plaça de la Miraculosa a la vorera sud, i carrer Cervantes a la vorera nord. Cal indicar al respecte, que en tota la prolongació del carrer, la denominació “carrer Cervantes”, sols figura en dues plaques nominatives, una al cantó del mateix carrer amb el de Sta. Rosa i altra al cantó amb el carrer Major—.

És en l’any 1986 quan, pensant en les possibles incorporacions familiars que pogueren donar-se en un imminent futur, junt amb els coneixements adquirits pels anys d’experiència i els estudis sobre els oficis, cadascú dels tres germans es va especialitzar en un vessant: Toni en l’òptica, Pasqual amb la joieria i Paco en la rellotgeria.

Aquesta distribució del negoci va ser l’inici de l’actual Rellotgeria Ferrer, un comerç amb una llarga trajectòria que va obrir al públic el 5 d’octubre de 1986 al carrer Gómez Ferrer núm. 15. En quasi quaranta anys d’activitat comercial, tant la imatge de l’establiment, els seus aparadors, inclús el tipus de negoci han sofrit els normals canvis als quals s’ha hagut d’adaptar, evolucionant d’acord amb les tendències més actuals (dissenys, innovacions, tecnologies, difusió pels nous canals) que demanda la clientela. Actualment, és un comerç amb una estètica moderna que ha ampliat la seua oferta incloent també articles de joieria.

El taller de rellotgeria, aquell taller de les arreglades de rellotges de butxaca de jupetí, de polsera o despertadors de corda, va anar minvant la seua activitat, deixant tot aquell instrumental especial, així com l’atenció i dedicació minuciosa que requeria per a poder arreglar els mecanismes interns de les maquinàries dels rellotges, els volants dentats, els engranatges, l’esfera, la corona, els eixos, es van anar quedant arraconats per la taula de treball. Van incorporant-se articles moderns, rellotges automàtics que funcionen per moviment o amb bateries recarregables, ja no fa falta donar corda cada dia als rellotges ni cada nit als despertadors. Són aparells electrònics, on desapareix el benefici de la reparació perquè les marques ofereixen el nou model més econòmic que reparar el vell. Això provoca que la feina i els coneixements de la professió de rellotger van quedant-se també arraconats en la memòria dels professionals i les eines en la taula de treball.

Podem esmentar algunes curiositats al voltant d’aquest establiment:

• En una època on s’estilava que els comerços felicitaren les festes de Nadal, fent campanyes massives d’enviament de targetes al veïnat, es pot destacar una molt especial, la de l’any 1995, realitzada per l’artista local Paco Santana, amb disseny que podem considerar com a mínim com “molt original”. En la galeria de fotos la podeu trobar.
• També es conserva un resguard dels que es gastaven per a controlar els encàrrecs dels clients, de l’època que es va fundar el negoci Ferrer Hermanos al carrer Sant Roc, així com un anunci publicitari publicat al llibre de festes de 1969.