Séquia de les Fonts

És a partir de les dades arqueològiques, toponímiques i una base documental ampla de dades del segle XIII, quan Febrer Romaguera creu convenient descriure:

… el sistema de regadiu que els conquistadors cristians trobaren a les alqueries de Millerola, Picassent, Alcasser, Beniparrell i Silla. D’entre els sistemes que detalla, indica el configurat a la conca hidrogràfica constituïda al barranc de Picassent, on trobarien un sistema de reg que, començant en el que existia a la Masia de Millerola, al costat de la font, assut i horta del mateix nom; prosseguia amb el de la Séquia de les Fonts que naixia en l’assut del Clot de la Gramassà regant les hortes de Picassent i Alcàsser, continuant amb l’alimentat per l’assut de la Ramassà (Alcàsser), i finalitzant en la «Reclosa» i horta de la Canal de Beniparrell, poc abans de l’abocament final de les aigües del barranc en el llac de l’Albufera.¹

El règim i distribució de les aigües provinents de les fonts de Picassent, va ser aprovat el 27 d’agost de 1845, segons detalla Manuel V. Febrer Romaguera, sota la denominació Canal principal de las fuentes de Picassent y Alcacer. En les indicades ordenances queden regulats: La junta de govern, els càrrecs i les seves atribucions, el ús i aprofitament de les aigües, el manteniment, obres, horaris, les obligacions del molí, etc.

Pocs vestigis van restant de la Séquia de les Fonts, però en el seu traçat cap on era l’Om, per a baixar al molí i desprès creuar el barranc, encara es pot observar, en alguns trams del recorregut, les parets que conformaven la séquia i els dos suports del pont de fusta pel qual creuava el barranc l’aigua de la séquia, que arribava al derramador on era distribuïda a les hortes de Silla o Alcàsser.