Xaruga

També denominada en alguns llocs com: aladre d’abocar.

La cerca d’utensilis per incrementar la producció d’aliments, ha estat des de sempre en la ment de les persones, ja fora per assegurar-se la suficient nutrició personal o familiar, o per a augmentar la rendibilitat de les propietats de les quals es disposava. Una de les tasques més importants, era, i és, la preparació del terreny per a la sembra.

L’aladre és una ferramenta utilitzada des de sempre, sent el més conegut en els nostres dies el denominat aladre romà. Aquest aladre era tirat per la força d’animals (bous, cavalls), encara que la rella no seria de ferro fins als segles IX o X, quan apareixen moltes ferramentes, d’entre elles la rella de ferro per a llaurar les terres. Aquesta ferramenta s’ha anat modificant-se en el temps per adaptar-la a les condicions del terreny, extensions, animals, força de tir, etc. Una característica de l’aladre romà és que va configurant un solc mentre va tirant la terra cap als dos costats, sense poder penetrar molt en la terra, a no ser que la persona que llaura vaja inclinant la rella.

Una de les evolucions de la rella ha sigut la xaruga, una rella de ferro utilitzada per a llaurar la terra configurant els solcs un poc més profunds que els que podia fer l’aladre amb la rella plana. La xaruga portava acoblada una pala lateral com una espècie de fulla de tall, la qual podia ser girada a dreta o esquerra, segons interessara. La seua funció era la de facilitar l’entrada de la rella en la terra en més profunditat a la vegada que voltejar la terra conreada cap a un costat, amb la finalitat de procurar el seu solejat i airejament, i per tant renovar la fecunditat de la terra.